1. Aquí tens un text argumentatiu:
a) Fes un resum. De què parla aquest text? Quin és el tema?
b) Quina és la tesi? és a dir, quina és l'opinió de l'autora i on es troba?
c) Com argumenta la seua opinió?
d) Com acaba?
e) Situa les diferents parts del text.
f) Assenyala la presència de l'emissor, és a dir, els modalitzadors del text.
Sobre educacions i maleducacions
L’escenari és un de tants supermercats: un nano de tres o quatre anys demana a la
mare que li compri un d’aquests productes ensucrats que s’hi ofereixen. La dona s’hi
resisteix: “Si menges això, després no dinaràs”. Els requeriments del nen pugen de to i
esdevenen crits i plors. La mare, cada cop més atabalada, continua negant-s’hi. De cop,
el marrec li deixa caure a ple pulmó: “Tu no m’estimes, mala p...!”. Ella es posa
vermella i després pàl·lida. Els miro i intueixo com acabarà la cosa. Efectivament, la
dona claudica i el nen veu premiada la seva entossudida mala educació amb la
llaminadura desitjada. Aquesta escena verídica em va fer reflexionar sobre una
problemàtica que ja fa anys i panys que es veia venir i que, actualment, ha pres una gran
virulència. Molts pares no volen, o no poden, mantenir ni la seva autoritat ni la seva
dignitat personal davant de llurs fills, i opten per comprar a curt termini una aparent pau
familiar, que probablement pagaran molt cara a la llarga. Durant bastants anys la norma
vigent consistia a no traumatitzar els petits amb cap tipus de negativa ni correcció. Ara,
finalment, els pares i sobretot els professors s’han adonat que aquella beatífica filosofia
ha contribuït, en gran manera, a crear unes generacions infantils i juvenils cada cop més
agressives. Unes generacions que presenten una cada cop més remarcable falta
d’educació i de civisme. Ja és hora de reivindicar el respecte mutu, l’amabilitat, un
mínim d’esperit de superació i una sociabilitat pròpia de persones assenyades. Un no dit
a temps pot constituir una de les més difícils i grans proves d’amor als nostres fills i
alumnes. Certament, la vida que els espera no els regalarà res, i cal estar preparats.
EL TEXT ARGUMENTATIU
1. Aquí tens un text argumentatiu:
a) Fes un resum. De què parla aquest text? Quin és el tema?
b) Quina és la tesi? és a dir, quina és l'opinió de l'autora i on es troba?
c) Com argumenta la seua opinió?
d) Com acaba?
e) Situa les diferents parts del text.
f) Assenyala la presència de l'emissor, és a dir, els modalitzadors del text.
Sobre educacions i maleducacions
L’escenari és un de tants supermercats: un nano de tres o quatre anys demana a la
mare que li compri un d’aquests productes ensucrats que s’hi ofereixen. La dona s’hi
resisteix: “Si menges això, després no dinaràs”. Els requeriments del nen pugen de to i
esdevenen crits i plors. La mare, cada cop més atabalada, continua negant-s’hi. De cop,
el marrec li deixa caure a ple pulmó: “Tu no m’estimes, mala p...!”. Ella es posa
vermella i després pàl·lida. Els miro i intueixo com acabarà la cosa. Efectivament, la
dona claudica i el nen veu premiada la seva entossudida mala educació amb la
llaminadura desitjada. Aquesta escena verídica em va fer reflexionar sobre una
problemàtica que ja fa anys i panys que es veia venir i que, actualment, ha pres una gran
virulència. Molts pares no volen, o no poden, mantenir ni la seva autoritat ni la seva
dignitat personal davant de llurs fills, i opten per comprar a curt termini una aparent pau
familiar, que probablement pagaran molt cara a la llarga. Durant bastants anys la norma
vigent consistia a no traumatitzar els petits amb cap tipus de negativa ni correcció. Ara,
finalment, els pares i sobretot els professors s’han adonat que aquella beatífica filosofia
ha contribuït, en gran manera, a crear unes generacions infantils i juvenils cada cop més
agressives. Unes generacions que presenten una cada cop més remarcable falta
d’educació i de civisme. Ja és hora de reivindicar el respecte mutu, l’amabilitat, un
mínim d’esperit de superació i una sociabilitat pròpia de persones assenyades. Un no dit
a temps pot constituir una de les més difícils i grans proves d’amor als nostres fills i
alumnes. Certament, la vida que els espera no els regalarà res, i cal estar preparats.
M. Conxa Montagud
Lleida